Entre els mamífers hi trobem senglars, guineus, fagines, mosteles, teixons, i turons. Els carnívors s'alimenten de ratolins de camp, rates o conills. També hi podem trobar insectívors com l'eriçó o la mussaranya. Al vessant obac s'hi pot trobar el gat mesquer o geneta. Hi han molt quiròpters o rates pinyades, que viuen als avencs i a les coves.
Les aus són abundoses i en alguns casos, d'interès extraordinari. Al vessant solell hi trobem la mallarenga, la carbonera, el tallarol, el còlit, el passerell, el tudó, la tòrtora, l'enganya-pastors i rapinyaires com l'esparver (diürn) o el gamarús (nocturn). A les proximitats desl conreus i llocs habitats s'hi estableixen l'alosa, la cogullada i la perdiu. Són nombrosos els còrvids com la garza, la cornella i la gralla, i les rapinyaires com l'aligot (diurna) i les òlives i mussols (nocturnes). Al vessant nord hi podem trobar merles, pica-soques, el pit-roig i astors.
Però a on és realment excepcional la població d'aus és als grans penyasegats del Montsec, on romanen aus necròfagues com el gran voltor (espècie quasi extingida a la resta de Catalunya), l'aufrany i el trencalòs (més gran que el voltor i pràcticament extingida a la resta d'Europa). També hi resten grans rapinyaires diürnes com l'àliga daurada i l'àliga cuabarrada.
Els anfibis (gripaus, granotes, salamandres, tritons), els rèptils (sargantanes, llangardaixos, vidriols, serps d'aigua, escurçons...) i alguns invertebrats com l'escorpí groc, són també nombrosos.
Sí, sí, tot això està molt bé, però no ens oblidem de les magnífiques vaques del Montsec!
Mireu quina carretera tant fantàstica rodeja d'oliveres, a la cara nord del Montsec de Meià!
La flora del Montsec comprèn més d'un miler d'espècies de plantes superiors. El paisatge vegetal és molt variat i ric en contrastos.
A grans trets, al Montsec hi trobem dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetació de caràcter mediterràni, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola.
Al sector meridional l'arbre dominant és l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol. També hi trobem brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrànea.
Al nord, estenent-se per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valencià (de fulla prou petita com per tenir una semblança amb l'alzina, però de color més clar i caduca) i pinedes (Pinus halepensis i Pinus nigra). El sotabosc és format per arbusts (l'espina cervina, el corner i la ginesta sessilifòlia.
Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina és el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda. És el domini del boix, del ginebrer, i la savina amb acompanyament de boixerola, diverses festuques, lliri, tragacant i safrà bord.
Cap el mes de març, el narcís de roca, forma catifes amb les seves flors grogues. Diferents molses i líquens entapissen les roques i el sotabosc als llocs humits. Els anys favorables, s'hi poden trobar diverses varietats de bolets (rovellons, peus de rata, cames de perdiu, ceps, llenegues, etc)
Les meves troballes potser de són de gran valor, tot i que això és molt subjectiu... Aquí els teniu!
El Montsec està format per roques sedimentàries calcàries de l'Era Secundària, períodes Cretaci-Juràsic . És el resultat d'un trencament d'origen tectònic, es a dir, del xoc de dos plaques de la terra en moviment, (una placa guanya a l'altra, la fa ascendir i es trenca). En aquelles èpoques, Meià era un estany d'aigües tranquil.les amb variada fauna, vegetació tropical i clima moderadament càlid, no gaire humit.
Fa uns 230 milions d'anys, aquest mar es va assecar i va atrapar en el fang els cossos morts de milers d'animals i vegetals d'aquella fauna prehistòrica, que van quedar coberts per una fina capa de fang de calissa. Les pressions dels materials i els processos geològics van petrificar les seves parts més dures sense canvis aparents en les seves estructures. Aquest sediments es van produir en el Mesozoic (65-245 Milions anys) i Cenozoic (des de 65 Milions anys). El cicle sedimentari del Montsec es tancà al final del període Eocè (fa uns 38 milions d'anys) amb la retirada de les aigües i el consegüent dipòsit de materials.
Atès que el Montsec és un indret únic a Catalunya per a l'observació astronòmica, el PAM contribuirà a captar un flux de persones interessades tant en la seva oferta específica com en les noves possibilitats que obre per mitjà de la seva interacció amb els recursos existents al territori.
El PAM és format per l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAM) i el Centre d'Observació de l'Univers (COU).
L'OAM constitueix el vessant científic del PAM i els seus objectius són bàsicament la recerca i la formació universitària. Es troba situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga, a 1.570 m d'altitud. Consta de l'edifici de serveis i d'una cúpula de 6,15 m de diàmetre que conté un telescopi de 80 cm de diàmetre.
El COU constitueix el vessant formatiu i divulgatiu del PAM. Serà un multiespai lúdic i formatiu adreçat bàsicament al turisme cultural i científic. Consta de l'Edifici Central, l'Àrea d'Observació Astronòmica i l'Ull del Montsec, un planetari amb capacitat per a 70 persones, cobert per una cúpula que es pot desplaçar i deixa la sala al descobert per a observacions directes del cel.
Actualment l'OAM funciona en període de proves, mentre que l'obra civil de l'edifici del COU està finalitzada i només falta la instal·lació de l'equipament interior.
La primera de les instal·lacions que ens trobem pel camí és el COU, de fàcil accès i molt a prop d'Àger.
Per arribar al OAdM ens espera un llarg camí, tot i que s'hi pot accedir amb cotxe. Ja us ho anuncio, les vistes que ens ofereix aquest indret són meravelloses.
