diumenge, 8 de juny de 2008

STOP?

Doncs bé, no pretenc tancar aquest bloc, però coincidint amb la finalització de l'assignatura de la d. visual, m'agradaria fer una mica de balanç sobre la confecció d'aquest bloc i la possibilitat de confeccionar-ne de similars amb els nostres futurs alumnes.
Així que ja ho sabeu, si tenia alguna cosa a dir-hi, espero els vostres comentaris!!
See you later ;)

diumenge, 4 de maig de 2008

Fauna

La població humana no ha estat mai excessivament densa al Montsec. Aquest fet es tradueix en una forta riquesa de vida animal i, en alguns casos, aquests paratges són el darrer reducte d'algunes espècies. La fauna actual comprèn no menys de 29 espècies de mamífers, 145 espècies d'aus i 25 de rèptils i anfibis, sense esmentar els inombrables artròpodes i animals inferiors. Alguns són estadants fixos, d'altres, són espècies de pas o migratòries.

Entre els mamífers hi trobem senglars, guineus, fagines, mosteles, teixons, i turons. Els carnívors s'alimenten de ratolins de camp, rates o conills. També hi podem trobar insectívors com l'eriçó o la mussaranya. Al vessant obac s'hi pot trobar el gat mesquer o geneta. Hi han molt quiròpters o rates pinyades, que viuen als avencs i a les coves.

Les aus són abundoses i en alguns casos, d'interès extraordinari. Al vessant solell hi trobem la mallarenga, la carbonera, el tallarol, el còlit, el passerell, el tudó, la tòrtora, l'enganya-pastors i rapinyaires com l'esparver (diürn) o el gamarús (nocturn). A les proximitats desl conreus i llocs habitats s'hi estableixen l'alosa, la cogullada i la perdiu. Són nombrosos els còrvids com la garza, la cornella i la gralla, i les rapinyaires com l'aligot (diurna) i les òlives i mussols (nocturnes). Al vessant nord hi podem trobar merles, pica-soques, el pit-roig i astors.

Però a on és realment excepcional la població d'aus és als grans penyasegats del Montsec, on romanen aus necròfagues com el gran voltor (espècie quasi extingida a la resta de Catalunya), l'aufrany i el trencalòs (més gran que el voltor i pràcticament extingida a la resta d'Europa). També hi resten grans rapinyaires diürnes com l'àliga daurada i l'àliga cuabarrada.

Els anfibis (gripaus, granotes, salamandres, tritons), els rèptils (sargantanes, llangardaixos, vidriols, serps d'aigua, escurçons...) i alguns invertebrats com l'escorpí groc, són també nombrosos.

Sí, sí, tot això està molt bé, però no ens oblidem de les magnífiques vaques del Montsec!


Vegetació

Mireu quina carretera tant fantàstica rodeja d'oliveres, a la cara nord del Montsec de Meià!

La flora del Montsec comprèn més d'un miler d'espècies de plantes superiors. El paisatge vegetal és molt variat i ric en contrastos.

A grans trets, al Montsec hi trobem dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetació de caràcter mediterràni, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola.

Al sector meridional l'arbre dominant és l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol. També hi trobem brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrànea.

Al nord, estenent-se per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valencià (de fulla prou petita com per tenir una semblança amb l'alzina, però de color més clar i caduca) i pinedes (Pinus halepensis i Pinus nigra). El sotabosc és format per arbusts (l'espina cervina, el corner i la ginesta sessilifòlia.

Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina és el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda. És el domini del boix, del ginebrer, i la savina amb acompanyament de boixerola, diverses festuques, lliri, tragacant i safrà bord.

Cap el mes de març, el narcís de roca, forma catifes amb les seves flors grogues. Diferents molses i líquens entapissen les roques i el sotabosc als llocs humits. Els anys favorables, s'hi poden trobar diverses varietats de bolets (rovellons, peus de rata, cames de perdiu, ceps, llenegues, etc)

Són molt valorades les herbes aromàtiques d'aquesta zona, de gran fragància degut al clima, com la farigola, el fonoll, la menta, l'orenga, el romaní i la sajolida, condiments culinaris molt apreciats. Les roques calcàries són especialment prolífiques en té de roca (estimulant, tònic estomacal i segons diuen, un bon remei per el refredat i la grip).

Fòssils

Trobar fòssils al Montsec de Meià no és una tasca gens difícil, doncs jo mateix en vaig localitzar uns quants amb un temps de dedicació no superior als 15 minuts. En concret, els vaig trobar a la zona coneguda com "El Cogulló", que és troba al costat de la "Font Blanca", passada la "Font de la Figuera".

Les meves troballes potser de són de gran valor, tot i que això és molt subjectiu... Aquí els teniu!

Ah! Aquest és l'indret on els vaig trobar!

El Montsec està format per roques sedimentàries calcàries de l'Era Secundària, períodes Cretaci-Juràsic . És el resultat d'un trencament d'origen tectònic, es a dir, del xoc de dos plaques de la terra en moviment, (una placa guanya a l'altra, la fa ascendir i es trenca). En aquelles èpoques, Meià era un estany d'aigües tranquil.les amb variada fauna, vegetació tropical i clima moderadament càlid, no gaire humit.

Fa uns 230 milions d'anys, aquest mar es va assecar i va atrapar en el fang els cossos morts de milers d'animals i vegetals d'aquella fauna prehistòrica, que van quedar coberts per una fina capa de fang de calissa. Les pressions dels materials i els processos geològics van petrificar les seves parts més dures sense canvis aparents en les seves estructures. Aquest sediments es van produir en el Mesozoic (65-245 Milions anys) i Cenozoic (des de 65 Milions anys). El cicle sedimentari del Montsec es tancà al final del període Eocè (fa uns 38 milions d'anys) amb la retirada de les aigües i el consegüent dipòsit de materials.

A diversos indrets de la Vall de Meià i del Montsec (com al Coll d'Orenga, a Paús, a Peralba, a Fabregada, etc), s'hi poden trobar encara fòssils de diferents tipus com caragols, ostreas, bivalbs, musclos, coralls, etc. Però el lloc més conegut, és l'antiga Pedrera de Meià, que es va començar a explotar el 1897 per extreure calisses litogràfiques destinades a les arts gràfiques. Les primeres troballes daten de 1902. Al 1920 es van abandonar els treballs d'explotació de la Pedrera.

Parc Astronòmic del Montsec

L'objectiu de la creació del Parc Astronòmic Montsec (PAM) és dotar Catalunya d'uns equipaments bàsics de recerca, formació i divulgació en el camp de l'astronomia, que actuïn alhora com a elements per a la dinamització econòmica del territori.

Atès que el Montsec és un indret únic a Catalunya per a l'observació astronòmica, el PAM contribuirà a captar un flux de persones interessades tant en la seva oferta específica com en les noves possibilitats que obre per mitjà de la seva interacció amb els recursos existents al territori.
El PAM és format per l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAM) i el Centre d'Observació de l'Univers (COU).
L'OAM constitueix el vessant científic del PAM i els seus objectius són bàsicament la recerca i la formació universitària. Es troba situat al municipi de Sant Esteve de la Sarga, a 1.570 m d'altitud. Consta de l'edifici de serveis i d'una cúpula de 6,15 m de diàmetre que conté un telescopi de 80 cm de diàmetre.
El COU constitueix el vessant formatiu i divulgatiu del PAM. Serà un multiespai lúdic i formatiu adreçat bàsicament al turisme cultural i científic. Consta de l'Edifici Central, l'Àrea d'Observació Astronòmica i l'Ull del Montsec, un planetari amb capacitat per a 70 persones, cobert per una cúpula que es pot desplaçar i deixa la sala al descobert per a observacions directes del cel.
Actualment l'OAM funciona en període de proves, mentre que l'obra civil de l'edifici del COU està finalitzada i només falta la instal·lació de l'equipament interior.

La primera de les instal·lacions que ens trobem pel camí és el COU, de fàcil accès i molt a prop d'Àger.

Per arribar al OAdM ens espera un llarg camí, tot i que s'hi pot accedir amb cotxe. Ja us ho anuncio, les vistes que ens ofereix aquest indret són meravelloses.

dijous, 24 d’abril de 2008

Congost de Montrebei

El Congost de Montrebei és un indret privilegiat, que alhora fa de frontera natural entre les contrades aragoneses i les catalanes.
Sortint de Lleida capital, van anar direcció Balaguer, per després agafar el trencant cap a Àger. Poc abans d'aquest poble, troben un desviament a mà esquerra que ens du fins a Corçà.
Des d'aquest punt, agafem una carretera molt estreta que ens du fins l'ermita de la mare de Déu de la Pertusa.
Aquí comença una la nostra caminada, que durarà ben bé unes 6 hores entre anar i tornar. Algunes guies cataloguen aquest itinerari com a "fàcil", però el meu consell és que si el feu aneu conscienciats de que cal estar en un mínim de forma...
A més, caldrà dur un bon calçat, doncs el camí és ple d'irregularitats. Però sens dubte, tots aquests aspectes són secundàries degut a la incommensurable bellesa de la zona.
Nosaltres vam parar a dinar en un conjunt de refugis (cabanes abandonades) que es troben a una 1 h. aprox. de camí. Ho menciono perquè és el lloc ideal per fer una descans en cas de trobar-nos amb inclemències meteorològiques.
I efectivament, un cop arribes al congost de Montrebei, t'adones que l'esforç a merescut la pena. Això sí, si teniu vertigen us recomano q ue us agafeu a la carda de seguretat que trobem a mà esquerra.
Per cert, si teniu intenció de fer aquesta ruta amb BTT, oblideu-ho, doncs us passareu tota l'estona espenyent la bicicleta, no només per les fortes pendents, sinó pel mal estat dels camins.
Us mostro unes fotografies de la ruta. Haver estat aquí és un privilegi! Un dia rodó!

diumenge, 20 d’abril de 2008

Montsec d'Ares
















El Montsec d'Ares és el sector central de la serra
de Montsec que separa la conca de Tremp, al Pallars Jussà, de la vall d'Àger, a la Noguera. El seu punt més alt és Sant Alís a 1.676 m. Està compresa entre els rius Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament. Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d'ample, i té una altitud sostinguda entre els 1.500 i els 1.650 m. El Montsec, amb més de 180 coves i cavitats amb forts desnivells, guarda al seu sòl importants jaciments fossilífers. La vessant nord del Montsec d'Ares, ja a la comarca del Pallars Jussà, destaca per la important presència de patrimoni arquitectònic medieval visible en els termes de Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Castell de Mur i Guàrdia de Noguera. Al sud, la riquesa d'espais naturals per a practicar esports d'aventura és la principal protagonista. El vol lliure té un ampli espai reservat a la vall d'Àger, i ben a prop, a Corçà, un petit embarcador ens convida a visitar el pantà amb canoes. La qualitat del cel del Montsec ha fet realitat la presència del Parc Astronòmic Montsec, a prop d'Àger, un espai que permet l'apropament del visitant al cel, la natura i la història del Montsec.
Vista de la vessant sud del Montsec d'Àger.