diumenge, 4 de maig del 2008

Vegetació

Mireu quina carretera tant fantàstica rodeja d'oliveres, a la cara nord del Montsec de Meià!

La flora del Montsec comprèn més d'un miler d'espècies de plantes superiors. El paisatge vegetal és molt variat i ric en contrastos.

A grans trets, al Montsec hi trobem dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetació de caràcter mediterràni, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola.

Al sector meridional l'arbre dominant és l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies, bosquina densa formada per arbusts alts, amb sòls força secs, on no hi arrelen gaires plantes. També hi trobem les garrigues, matollar molt dens i atapeït, punxós i força ombrívol. També hi trobem brolles calcícoles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrànea.

Al nord, estenent-se per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valencià (de fulla prou petita com per tenir una semblança amb l'alzina, però de color més clar i caduca) i pinedes (Pinus halepensis i Pinus nigra). El sotabosc és format per arbusts (l'espina cervina, el corner i la ginesta sessilifòlia.

Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina és el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda. És el domini del boix, del ginebrer, i la savina amb acompanyament de boixerola, diverses festuques, lliri, tragacant i safrà bord.

Cap el mes de març, el narcís de roca, forma catifes amb les seves flors grogues. Diferents molses i líquens entapissen les roques i el sotabosc als llocs humits. Els anys favorables, s'hi poden trobar diverses varietats de bolets (rovellons, peus de rata, cames de perdiu, ceps, llenegues, etc)

Són molt valorades les herbes aromàtiques d'aquesta zona, de gran fragància degut al clima, com la farigola, el fonoll, la menta, l'orenga, el romaní i la sajolida, condiments culinaris molt apreciats. Les roques calcàries són especialment prolífiques en té de roca (estimulant, tònic estomacal i segons diuen, un bon remei per el refredat i la grip).