dijous, 24 d’abril del 2008

Congost de Montrebei

El Congost de Montrebei és un indret privilegiat, que alhora fa de frontera natural entre les contrades aragoneses i les catalanes.
Sortint de Lleida capital, van anar direcció Balaguer, per després agafar el trencant cap a Àger. Poc abans d'aquest poble, troben un desviament a mà esquerra que ens du fins a Corçà.
Des d'aquest punt, agafem una carretera molt estreta que ens du fins l'ermita de la mare de Déu de la Pertusa.
Aquí comença una la nostra caminada, que durarà ben bé unes 6 hores entre anar i tornar. Algunes guies cataloguen aquest itinerari com a "fàcil", però el meu consell és que si el feu aneu conscienciats de que cal estar en un mínim de forma...
A més, caldrà dur un bon calçat, doncs el camí és ple d'irregularitats. Però sens dubte, tots aquests aspectes són secundàries degut a la incommensurable bellesa de la zona.
Nosaltres vam parar a dinar en un conjunt de refugis (cabanes abandonades) que es troben a una 1 h. aprox. de camí. Ho menciono perquè és el lloc ideal per fer una descans en cas de trobar-nos amb inclemències meteorològiques.
I efectivament, un cop arribes al congost de Montrebei, t'adones que l'esforç a merescut la pena. Això sí, si teniu vertigen us recomano q ue us agafeu a la carda de seguretat que trobem a mà esquerra.
Per cert, si teniu intenció de fer aquesta ruta amb BTT, oblideu-ho, doncs us passareu tota l'estona espenyent la bicicleta, no només per les fortes pendents, sinó pel mal estat dels camins.
Us mostro unes fotografies de la ruta. Haver estat aquí és un privilegi! Un dia rodó!

2 comentaris:

Aida Guàrdia ha dit...

Fa pena, el congost tant buit d'aigua!!!

Joan Brescó ha dit...

Gràcies Aideta!! Per participar en el meu bloc... Saps, no sé si és cert, però m'han dit que estava tant buit perquè deixaven que l'aigua s'acumulés a un pantà de més avall... Però sí, fa pena el tema de l'aigua. Visca Alentorn i voltants!